Una seixantena de professionals, investigadors i representants institucionals participen a la segona edició de Metròpolis en Transformació, organitzat per la Fundació Catalunya Europa en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i participación de MedCities.

La trobada ha reunit responsables polítics, experts i institucions de cooperació euromediterrània per abordar un dels grans reptes compartits de la regió: com adaptar les ciutats mediterrànies als impactes del canvi climàtic des d’una perspectiva de resiliència territorial. 

S’han abordat qüestions d’actualitat com la gestió forestal adaptativa i la prevenció de grans incendis, la restauració d’espais fluvials davant la sequera i l’estrès hídric, incloses les inundacions i la prevenció d’aquests fenòmens, i la necessitat d’una mirada metropolitana que tingui en compte les realitats diverses de les dues ribes del Mediterrani.

En aquest context, MedCities va aportar la seva experiència com a xarxa de cooperació de 91 ciutats mediterrànies, impulsant projectes de governança local, adaptació climàtica i protecció de la biodiversitat que connecten administracions del nord i del sud del Mediterrani. Per sumar el punt de vista científic, vam comptar amb la Dania Abdul Malak, Directora del European Topic Center, centre de la Universidad de Málaga (ETC-UMA).

“Quan pensem en boscos pensem un lloc bonic i ple de biodiversitat, però quan estan a prop de zones urbanes, també els hem de mirar i estudiar com a una eina per rebaixar temperatura, oferir altres serveis, com per exemple, protegir recursos hídrics, és un recurs irremplaçable, però això només passa si el bosc està ben cuidat. I a més, cal una mirada global al mediterrani, tant al nord com al sud”

En un context marcat pels greus incendis forestals que afecten diversos punts del país i pels efectes cada vegada més visibles del canvi climàtic, els experts en planificació territorial, gestió forestal, ecologia i cooperació mediterrània coincideixen en la  necessitat d’impulsar una gestió més activa del territori per augmentar la resiliència davant dels riscos climàtics.

En aquest sentit, també representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com el Coordinador de Gerència a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Xavier Tiana que ha apuntat que: “La gestió sostenible ja no consisteix en conservar, sinó en fer l’espai resilient per permetre que la població que viu en un territori s’hi pugui quedar en les pròximes dècades i aconseguir preservar la biodiversitat que tenim”.

La jornada ha posat de manifest que els grans incendis forestals que viu avui el Mediterrani no són només conseqüència de les altes temperatures, sinó també de dècades d’abandonament del territori agrícola, de la pèrdua del mosaic agroforestal i l’expansió forestal sense planificació, així com la manca de gestió activa dels boscos.

En aquest sentit, Dania Abdul Malak (ETC-UMA) va remarcar que “els focs no són l’origen del problema, sinó la conseqüència de dècades de canvi silenciosos i progressius del paisatge mediterrani per la intervenció humana”

Els ponents van estar d’acord amb què la prevenció passa per recuperar la gestió agroforestal, reforçar la cooperació entre administracions, propietaris i societat civil, garantir un finançament estable i entendre els boscos com una infraestructura essencial per a l’adaptació climàtica, també en l’àmbit urbà.

Durant les diferents sessions també es va abordar la necessitat de restaurar els espais fluvials metropolitans per recuperar la seva funció ecològica i reduir la vulnerabilitat davant sequeres, inundacions i episodis extrems. Els experts van coincidir que la restauració dels rius i les solucions basades en la natura només seran efectives si van acompanyades de manteniment, planificació a llarg termini i una governança compartida.

Les taules van compartir una mirada divulgativa i internacional al comptar amb experiències de Mèxic, Màlaga o el Líban. Precisament, i amb la mirada de l’experta de Mèxic, Elena Tudela, fundadora i directora de l’O-RU (Oficina en Resiliencia Urbana), es va parlar de com la zona mediterrània és un laboratori internacional d’adaptació climàtica.

Com a visió general, ha explicat que “el Mediterrani és un espai únic, ric en biodiversitat i també una zona molt poblada. Hi ha molts paissatges en un mateix mar, però aquesta riquesa que és un benefici, necessita un compromís de preservació. I cal que la població s’identifiqui amb la realitat que es viu en aquesta zona del món i que coneguin el seu entorn proper per cuidar-lo. Al Mediterrani i, sobre tot Catalunya i Espanya, han sigut exemples de refugis climàtics, transformació de l’espai públic i urbanització que contempla l’espai urbà”.

La directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, va tancar la jornada destacant la necessitat d’entendre el Mediterrani com el Mare Nostrum que sempre ha estat i la necessitat d’atrevir-se a rectificar les accions que es duen a terme si cal i la necessitat de que el futur sigui sostenible, perquè “el canvi climàtic no afecta igual a tota la ciutadania, i les ciutats estan al davant de les conseqüències i de la cerca de solucions i sobretot, cal voluntat per voler afrontar la situació”.frontline of both its impacts and the search for solutions. Above all, what is needed is the political will to face this challenge.»

Mira aquí el vídeo resum de la sessió: